L'ARTESÀ

L'ARTESÀ (Rambla Passeig, 50) 1,00 euro

Quan entres a l'Artesà et transportes a Itàlia, unes pizzes...unes coques...una olor de formatge, tomàquet, espècies, que t'agafen ganes de menjar-t'ho tot! Vaig estar temptada a canviar el croissant per un tall de pizza, però el deure és el deure i vaig encaminar-me cap al taulell de les pastes, prometent-me que un altre dia tornaria per tastar una d'aquelles delícies que tenien tan bon aspecte...

El senyor que em va atendre tenia un posar molt simpàtic, amb un mostatxo blanc sobre el seu somriure, una panxa d'aquelles que delaten una bona vida de gurmet (vaig deduir que ell es deixava temptar sovint pel bé de Déu que l'envoltava), i els braços fent nanses esperant als clients que entren al seu negoci.

Li vaig demanar un croissant normal...
-Ell: El vols de banyes o sense?
-Jo: De banyes...
-Ell: Clar, les banyes són sempre més divertides...hehehe
-Jo: Depèn de si les poses o te les posen...
-Ell: No dona, això com tot a la vida depèn de com t'ho mires, i sovint val més mirar-s'ho tot amb optimisme!

Ostres!Em va encantar la resposta, aquí amb el croissant et regalen lliçons de vida, que a més comparteixo totalment.

El croissant era molt coquetó, molsudet, petitó i recollidet, ensucrat per sobre, de color torradet però no massa, les banyes curtes, tenia bona pinta per fora...però era força sec, quina llàstima!Blanc per dins però gens esponjós, tota la massa se'ls hi va concentrar en poc espai, era com una boleta de massa de croissant, espès de menjar tot i que el gust no estava malament. 

Espero que les pizzes i les coques que em vaig prometre siguin millors...

UNA MICA D'HISTÒRIA DE VIC

            

UNA MICA D'HISTÒRIA DE VIC

Avui em ve de gust explicar-vos una mica de la història de Vic, ja que he començat pels croissants d'aquesta bonica ciutat de la comarca d'Osona, he pensat que cal saber on estan ubicats i l'entorn que els envolta...


Es tenen notícies de Vic des del segle IV abans de Crist, quan amb el nom d'Ausa era el centre de la tribu ibèrica dels Ausetans. Més tard, amb l'ocupació romana, es va convertir en ciutat tributària. Una mostra de la seva importància és que esdevingué municipi, en el qual es va construir un temple, al segle II, al punt més alt. En el període visigòtic, Ausa va ser seu episcopal i, després de la invasió sarraïna, la ciutat va ser destruïda el 826 en la revolta d'Aissó contra els partidaris dels francs. 

La repoblació de la plana de Vic i la creació del comtat d'Osona pel comte Guifré el Pilós, el 878, va possibilitar la reconstrucció de l'antiga Ausa, de la qual sols quedaren els murs del Temple Romà, que s'havien aprofitat per construir el castell. La nova població prengué el nom de Vicus Ausonae, és a dir, raval d'Ausona, d'on derivà el nom de Vic. Amb la reconstrucció de la ciutat, es restaurà la seu episcopal i es construí la catedral a la part baixa. El 1038 el bisbe Oliba va consagrar la catedral romànica de la qual han arribat fins avui la cripta i el campanar. 

La privatització del poder públic, pròpia de l'època medieval, va fer que la ciutat de Vic estigués dividida en dues partides: l'una, inicialment sota jurisdicció del bisbe, el qual la va traspassar al rei el 1316, i l'altra, sota jurisdicció dels senyors del castell: els Montcada. Aquesta divisió marcà la vida de la ciutat en l'època medieval, que va créixer entorn de la catedral, el castell i el Mercadal i que va ser encerclada per una muralla amb torres, refeta al segle XIV. El 1450 el rei Alfons el Magnànim comprà als descendents dels Montcada la seva partida i unificà així la ciutat. 

La crisi de la baixa edat mitjana, les lluites entre bàndols, entre les quals destaquen les dels nyerros i cadells, i les guerres amb França van fer entrar la ciutat en un període d'estancament. La derrota dels partidaris de l'arxiduc d'Àustria a la Guerra de Successió el 1714 va representar un desgavell per Vic, ja que havia pres partit a favor seu des del començament. 

La revifalla econòmica i demogràfica del segle XVIII va possibilitar el creixement de la ciutat, va afavorir l'aparició d'importants tallers d'escultura i d'arquitectura i va permetre la construcció de nombrosos edificis civils i 
religiosos, i de la catedral actual. 

Durant el segle XIX, els efectes de la Guerra del Francès i de les guerres carlines es van sumar a la crisi econòmica que va representar el trasllat de diverses indústries a la conca del Ter. Tot i així, la ciutat es recuperà gràcies, entre altres factors, a l'impuls de la construcció i al ferrocarril que enllaçà Vic amb Barcelona el 1875. En aquesta època també es produí una gran represa cultural amb el funcionament del Seminari, que recuperava la tradició de l'antiga escola catedralícia de l'època medieval i de la Universitat Literària de Vic del segle XVII. Entre els nombrosos estudiants del Seminari, hi ha noms com Jaume Balmes, Sant Antoni M. Claret o Jacint Verdaguer. Reunits entorn d'associacions com el Círcol Literari o l'Esbart de Vic, ells i molts d'altres ajudaren amb la seva obra que Vic tingués un paper eminent en la renaixença literària i política del país. 

Després del parèntesi que va suposar la Guerra Civil i la postguerra, a meitat del segle XX, la ciutat ha anat recuperant el pes que havia tingut tradicionalment dintre el context de Catalunya.

http://www.victurisme.cat/

FORN DEL MERCADAL

   Croissant del Forn del Mercadal (Plaça Major, 28) 0,90 cèntims

Avui feia un dia esplèndid a Vic, la plaça com sempre, bellíssima sota aquesta llum de les 11 del matí. Com que voltava per la zona, he decidit que tocava un forn d'allà i m'he encaminat cap al Forn del Mercadal, no hi havia anat mai, de fet no fa massa que han obert a la plaça.

D'entrada ja hem començat malament, la noia que despatxava, joveneta, crec que no era del país, ni hola m'ha dit! Feia una cara de pomes agres que espero que no sigui la de sempre perquè et fa perdre les ganes de tornar....potser tenia mal dia o la paguen malament. He pagat i li he dit gràcies i adéu, tampoc he tingut resposta...era sorda?o simplement maleducada?

M'he assegut a la plaça, sota el sol, quin regal tan meravellós que ens ofereix la vida i gratis!!Ja anireu comprovant que sóc dona d'estiu i calor, i adoro els dies de llum i bon temps. He queixalat el croissant, cruixent, per dins color crema, esponjós, un lleuger gust de mantega i anís, molt subtil, boníssim!Quina llàstima que la noia que l'ha servit sigui tan diferent d'ell, calentó, que t'invita a tornar-lo a menjar, dos, tres, cent cops!

Correcció lingüística

Gràcies a la col·laboració impagable d'amigues traductores/correctores super professionals i encantadores, he corregit el títol i les entrades del blog, la paraula crosant en català no és correcte, hem d'escriure croissant i de fet el corrector em senyalava que estava fent un error cada cop que escrivia crosant. Thanks so much Lydia!!!

LA DIVINA PASTORA

Fleca la Divina Pastora (Sant Segimon, 22 baixos Vic) 1,00 euro

Quina decepció de croissant...pels que sou de Vic, ja sabeu que la Divina pastora té molt bona fama per les coques, realment són molt bones per tant, abans de tastar el croissant, tenia grans expectatives de gaudir d'un moment únic de plaer degustatiu..doncs deu ser que aquesta gent inverteixen tot el seu temps i esforç a fer les coques perquè el croissant no val res!
L'aspecte exterior és curiós, rodonet, bon color, perfecte en la forma, unes banyes molsudes...el següent pas pintava bé. Doncs com passa sovint, ens fem pel·lícules al cap que al final quan arriba la crua realitat, et fots la santa plantofada i res és com t'havies imaginat...també passa amb els homes guapos.

Dir que el croissant era sec és poc, espès, fins i tot pensant malament, semblava del dia abans, per acabar-me'l l'he hagut de sucar al cafè! Quina bola se m'ha fet al coll! Ja us aviso que jo no llenço mai res i menys menjar, vinc d'una iaia molt estalviadora que va viure la guerra i em va ben alliçonar, així que a no ser que el croissant sigui vomitiu, me'ls acabaré tots, tots i tots! Aquest realment m'ha costat la vida...

La senyora que m'ha atès era igual de seca que el croissant, potser n'ha menjat molts i l'hi ha afectat el caràcter, a més ha fet una cosa que m'ha molestat especialment, potser sóc, a més de la Srta Croissants, la Srta manies, però quan ha copsat el croissant amb les pinces, l'ha literalment punxat per la panxa com si li clavés una banderilla al toro! He estat a punt de dir-li: aquest no el vull, agafi'n un altre i NO ME'L PUNXI QUE NO ÉS UNA OLIVA!!Digueu'me tiquis-miquis...

EL CAPUTXÍ

Fron de pa i cafeteria El Caputxí (Plaça Divina Pastora, Vic), 0'90 cèntims

L'aspecte exterior és bo, un croissant de mida normal, correcte per fer-te passar la gana, sovint et venen uns croissants ridículs, petits, que te'ls acabes amb dues queixalades i et costen com 3!
Color torradet, no és massa blanc (cru, el forner tenia pressa per desenfornar-lo, potser havia quedat amb la parenta), ni massa torrat (el forner s'havia adormit, després de quedar amb la parenta que l'havia esgotat).
Per dins esponjós, per fora cruixent, el gust boníssim...la farina crec que és bona, tinc el paladar entrenat pels anys...
L'atenció de la noia que m'ha despatxat, excel·lent, encantadora, amb un somriure en tot moment als llavis, educada, n'hi ha que sembla que els treus un ronyó...potser tenen por de quedar-se elles sense croissant? Dona, si jo te'l pago!!

En general us el recomano, el local és petitó però s'hi està molt bé, també podeu asseure-us a fora que tenen taules i si fa solet, us ompliu de vitamines solars que sempre van bé! Podeu acompanyar el croissant d'un cafè (jo també sóc molt cafetera...potser hauria de fer un blog de la ruta del cafè, no ho descarto...Ai que m'estic embolicant...), si no recordo malament, el cafè és normalet, fa temps que en vaig prendre un, però en faig tants que la memòria em falla, també ho fa l'edat...si no, us preneu un suc de taronja natural (més vitamines), una xocolata, un té...

Avui comença la Ruta dels croissants...

Avui començo la Ruta dels croissants, el blog consistirà en valorar els croissants que em vagi cruspint per esmorzar aprofitant els vols que dono per la feina, segons la zona on em trobi, tocarà un forn, pastisseria, cafeteria, no faré cap selecció prèvia, ni discriminació de cap tipus fins que no hagi tastat el croissant. Seré dura, si cal, objectiva sempre, però és una valoració personal, hi podeu estar d'acord o no, accepto opinions, aportacions, crítiques...és més, us les demano, enriquiran el blog!
En un principi havia pensat en valorar només els croissants normals, els que m'agraden més, però avui m'he trobat cara a cara amb una bèstia de formatge que em cridava: Menja'm!!!i no m'he pogut resistir, així que en dies puntuals també puc valorar croissants de pernil i formatge, de sobrassada o farcits diversos, especials o curiosos. Els croissants dolços, de xocolata, crema, nata...no m'agraden així que si hi ha algun voluntari que vulgui fer alguna col·laboració, benvingudes seran!
L'objectiu del blog és bàsicament divertir-me, ja que gaudeixo del croissant, perquè no compartir-ho i de pas aconsellar a qui dubti d'on comprar-se l'esmorzar o el berenar?
Com que sóc de mena somiadora, quan acabi els croissants de Vic i comarca, continuaré pels croissants de Catalunya, pels d'Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania...bé, potser abans m'hauré d'informar si allà en tenen, si no en tenen, serà l'excusa perfecta per viatjar, un altre dels meus incomptables somnis.
Comencem?