Color torradet, no és massa blanc (cru, el forner tenia pressa per desenfornar-lo, potser havia quedat amb la parenta), ni massa torrat (el forner s'havia adormit, després de quedar amb la parenta que l'havia esgotat).
Per dins esponjós, per fora cruixent, el gust boníssim...la farina crec que és bona, tinc el paladar entrenat pels anys...
L'atenció de la noia que m'ha despatxat, excel·lent, encantadora, amb un somriure en tot moment als llavis, educada, n'hi ha que sembla que els treus un ronyó...potser tenen por de quedar-se elles sense croissant? Dona, si jo te'l pago!!
En general us el recomano, el local és petitó però s'hi està molt bé, també podeu asseure-us a fora que tenen taules i si fa solet, us ompliu de vitamines solars que sempre van bé! Podeu acompanyar el croissant d'un cafè (jo també sóc molt cafetera...potser hauria de fer un blog de la ruta del cafè, no ho descarto...Ai que m'estic embolicant...), si no recordo malament, el cafè és normalet, fa temps que en vaig prendre un, però en faig tants que la memòria em falla, també ho fa l'edat...si no, us preneu un suc de taronja natural (més vitamines), una xocolata, un té...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada